|
LA PENA DE MORT I LA GUERRA
Tot va junt en aquest món. Totes les coses
estan relacionades entre elles.Per això no existeix lespecialització
en el veritable coneixement. Pot haver-hi una concentració
metodològica en un punt que es pren com a centre, tot i sabent
que el centre de la Realitat es troba arreu-i que tot coneixement
és holístic(catòlic).
Però com que ens toca viure dins els barbarisme de lespecialització,
això també repercuteix en lestudi dels problemas
humans, com si es pogués tractar de lesperit ignorant
el cos, com si espogués fer res sobre el cos prescindint
de lesperit, com si la persona humana no fos un microcosmos
i la socialitat, la pols, en fos sols un accident antropològic.
Lhome és -i no sols té- sôma,
psychê, polis i aiôn, per dir-ho
literalment en quatre paraules (cos, ànima, ciutat, cosmos-matèria,
esperit, tribu, temps).
Un cas particular el tenim en les disquisicions obre la pena de
mort. Avanço que hi estic en contra i que la considero inhumana.
Però vull centrar la qüestió, sense aïllar-la
a la manera dun especialista.
La meva tesi és senzilla: mentre reconeguem a lEstat
(que encara molts ens fan escriure en majúscules), mentre
reconeguem a lestat el dret a declarar la guerra (com està
reconegut en una gran part de les Constitucions de les nacions dites
civilitzades), no podem, en bona lògica, negar-li el dret
a imposar la pena de mort.
La pena de mort no és un homicidi. És, com diu la
mateixa frase, una pena, un càstig. No és una venjança,
és una punició. No és tampoc una defensa de
la societat (amb la presó nhi hauria prou), és
un escarment, un deterrent, en diem avui, ja anglosinitzats;
és un restabliment de la justicia, és un dret del
sobirà (vegis letimologia) sigui monarca,
president o poble.
És retòricament molt efectiu tocar les cordes sentimentals
i descriure les tortures dels llargs minuts de la cadira elèctrica
o la crueltat de tenir a milers de persones esperant anys i anys
laplicació de la pena capital. Una de les lectures
que jo més recomanaria són les cartes dels condemnats
a mort durant la Segona Guerra Mundial. Són testimonis extraordinaris
de la dignitat de lhome. I no val a dir que aquells eren sols
presos polítics, i no criminals, perquè
la pena de mort no mata el crim sinó lhome. I a no
ser que defensem un racisme moral (inconscient en moltes religions:
només els nostres creients tenen una moral com cal),
la humanitat de lanomenat criminal, la del pres polític,
i la de lhome del carrer, és la mateixa.
Però el problema de la pena de mort és molt més
profund. Jo no crec que tots els que la defensen siguin sàdics,
dolents o egoistes. No es tracta de matar tots aquells que defensen
la pena de mort, per dir-ho faceciosament.
El problema de la pena de mort és un theologumenon
del teisme, o més ben dit, de la seva traducció política.
Els home es maten en totes les cultures i els Déus acceixen
molt soviet. Però sols el Déu del monoteisme té
el dret de fer-ho. El Déu monoteísta té el
dret absolut sobre la vida i la mort de lindividu. Llegiu
la Bíblia (o altres llibres sagrats) començant pel
manament de Yahvè a Abraham que sacrifiqui el seu fill! Però
el que Yahvè pot fer per ell mateix (no entrem ara en el
tema) sho arroguen també els seus representants,
siguin papes, monarques, presidents, repúbliques o partits.
Es condemna a mort en nom dalgú Absolut, que lanomeni
Déu, Estat, Poble, Justicia, o el que sigui.
Però em cenyeixo a la tesi. Si lestat té el
dret a la guerra, és a dir, a una mobililització general
per matar al que sen diu enemic a fi de defensar
un status quo, té també dret de defensar el
mateix ordre eliminant, com a últim recurs, lenemic
del mateix ordre. A la guerra justa li correspon la pena capital
també justa. I no ens enredem ara en casuística. Si
hi ha una guerra justa també hi ha una pena capital justa.
Pot ser que tot es doni molt rarament, però si nhi
ha el dret nhi ha el dret -encara que es pugui apel.lar a
la gràcia-, que recau en la suprema autoritat de lanomenat
Cap dEstat. Per això els ministeris eren de Gràcia
i Justicia.
Els que ítem en contra de la pena de mort no ho podem estar
per raons purament diguem-ne de moralismo individualista. Sempre
fa llàstima el pobret. Quan són cinquanta
mil, la sensibilitat ja en queda més adormida. Si estem en
contra de la pena de mort hem de ser conseqüents i esdevenir
conscients que el que contestem és la natura mateixa de lEstat
sobirà -amb totes les seves conseqüències.
En aquests moments, en què Europa es podria confederar en
pobles i nacions en lloc destats sobirans que
cedissin generosament un xic de la seva monarquia (etimològicament,
però també realment parlant) per motius pràgmatics,
una reflexió sobre la pena de mort ens hauria de fer pensar
si no som encara víctimes de la inèrcia de la ment
i de la història deixant-nos portar cap a penes de mort col·lectives
per a la humanitat sencera.
In
fieri.
Raimon Panikkar
LLAMPECS BLANCS
La nova innocència
ALTRES LLIBRES
ESPIRITUALIDAD
HINDU: SANATANA DHARMA
de PANIKKAR, RAIMON y ANCOCHEA SOTO, GERMAN
EDITORIAL KAIROS, S.A.

1ª
Edició
Any d´edició: 2005
|
|